|
|
|
© INEVAL 1999-2007. INEVAL ® Pàgina
|
El 26 de maig ens deixava una persona que tots estimàvem i respectàvem, que ens va animar al començament d'aquesta empresa absolutament nova que era una Fundació dedicada exclusivament a la millora de la qualitat personal, com a camí per arribar a la qualitat humana de les empreses. Era Agustí Chalaux. Aquí teniu el text que vam llegir al seu homenatge a la Sala Abat Escarré del CIEMEN. Per a més informació feu clic aquí
No hem conegut Marx però hem tingut l’Agustí. Em sento com si hagués tingut l’honor i la sort d’haver tractat Marx en persona.El vaig conèixer el 1996 en unes reunions d’empresaris, executius i altres persones de bona voluntat, promogudes per Estel. Érem força gent, entre dotze i vint, moguts per l’ambició comuna de canviar el model de societat.N’hi havia que parlaven més, com és natural, exposant idees ben originals: Carlos Rovira, Estel, entre altres coses defensava una economia de troc alternativa al diner i activar les masses per Internet. Joan Casals tenia la idea de crear un diner sòlid lligat als actius físics, contra el diner gas de l’especulació. Agustí Chalaux veia la solució en evitar l’anonimat del diner i proposava la factura-xec i la moneda telemàtica. Un servidor, preocupat pels valors de les persones més aviat que pel diner, igualment gaudia de valent amb les discussions entre gegants intel·lectuals com l’Agustí i En Joan Casals. Al cap d’un parell d’anys ens vam donar un nom: Ecoval, Solidaritat via Mercat.Però el temps que la vida ens atorga per fer el que volem fer és molt curt; perseguint la subsistència no ens queda energia sobrera per fer res d’important i les persones més valuoses sempre se’ns moren abans d’hora, visquin els anys que visquin. Ens va passar aleshores amb en Joan Casals i ens ha passat ara amb l’Agustí. Sense en Joan Casals, Ecoval va entrar en un impàs, però les idees del col·lectiu encara viuen; comunicades amb el Premi de PIMEC-SEFES a l’Empresa amb Valors Humans, han tingut impacte en les Escoles de Negocis i, escoltades en el Congrés de la Qualitat, van ésser adoptades per uns madrilenys, que van fundar una associació nova, Forética, i també per l’ens normalitzador del Ministeri, AENOR, el qual va iniciar uns treballs de normalització que comencen de donar fruit amb la imminent norma ISO 26000. Ara bé, uns i altres s’acontenten de fer retocs en les empreses, sense la renovació de fons ni la talla intel·lectual dels amics que ens han deixat.Alguns vam tenir llavors el dubte de si, per transformar la societat, no caldria primer transformar les persones, i així vam engegar la fundació INEVAL els primers dies del 2000.El gran cap de l’Agustí el guiava un cor encara més gran, la tendresa al costat del rigor. Com que a INEVAL defensem la veritat, el rigor, la pau i la tendresa, les converses ens van permetre de copsar el costat més íntim de l’Agustí, la seva sacralitzada actitud espiritual. Ell ens va animar dient que havíem de seguir per aquest camí. Igual que havia estat un dels motors d’Ecoval, es va sumar amb entusiasme a la idea d’INEVAL; va voler ser-ne el primer membre i jo conservo amb orgull la seva fitxa signada. I és que tot és indispensable: Bardina com a fòrum de debat, motor d’idees noves, Ecoval com a palanca de transformació de la societat, INEVAL com a eina de transformació individual.Amics, no perdem gaire temps amb literatures i discursos, que la vida s’acaba i la feina a fer és molta. No ens hem d’instal·lar en el cofoisme ni l’intel·lectualisme, creure que nosaltres som correctes i els altres estan equivocats, fóra trair l’esperit transformador de l’Agustí. Caldrà que surti algú que porti la factura-xec al Parlament. No hauríem de donar-nos per satisfets fins que un partit polític faci seus la factura-xec, la moneda telemàtica i l’impost negatiu.I acabo dient que “Quin encert és la foto de l’homenatge!” perquè l’Agustí era un amant de la vida, incloent la bona vida, i alhora s’exigia l’anàlisi rigorosa de tot, ni que fos una etiqueta de cava. Per mi aquest és el seu mestratge més important, tendresa per la vida, rigor en l’anàlisi, respecte.En nom dels teus companys d’Ecoval i d’Ineval, gràcies Agustí
Jordi Griera i Roig |
