Les monedes socials

En una època com la que ens està tocant viure, on les institucions que tenen l’encàrrec de facilitar el país els diners necessaris per al comerç han estat incapaços de complir amb la seva comesa, especialment entre 2008 i 2015, és natural que tant els comerciants com els consumidors es dotin a si mateixos de nous instruments financers, el que anomenem Monedes Socials, complementàries de la moneda oficial hegemònica.

La Fundació INEVAL s’interessa per aquest com per qualsevol altre fenomen sociològic que tendeixi a millorar el benestar de la societat i manifestar els valors humans, com és el cas, ja que de les coses que més ens han cridat l’atenció és l’esperit de germanor tan acusat i poderós que es desperta en els pobles i comunitats on comencen a circular aquestes monedes locals.

Portem anys estudiant el tema a nivell teòric i ens complau facilitar en aquest lloc web elements que puguin ser útils als responsables de les monedes socials. Si el lector decideix utilitzar algun d’aquests materials, ha de saber que s’ofereixen gratuïtament a títol merament informatiu i de bona fe, i sense cap garantia ni responsabilitat per part nostra. Cal que abans d’aplicar qualsevol d’aquests suggeriments hagi verificat per vostè mateix la seva aplicabilitat i validesa.

Exemples interessants de monedes socials (que poden donar crèdit sense interès) properes a INEVAL són:

Altres monedes no socials però sí complementàries (no donen crèdit però asseguren el reciclatge dels diners dins de la comunitat que l’emet):

Si un gestor de moneda social o complementària desitja el nostre consell sobre algun aspecte no contemplat en aquesta pàgina, ens pot escriure a monedasocial arrova ineval.org

L’Institut de la Moneda Social

logo del IMS

Es tracta d’un grup d’uns 40 experts en monedes alternatives que es va constituir en el si de la fundació INEVAL el 2013, on va romandre albergat fins a 2018, any en què es va constituir l’Associació del mateix nom.

Bloc de l’Instituto de la Moneda Social

L’Eurocat

En 2012-2013 les tensions de liquiditat en les empreses de Catalunya eren tan urgents que un grup d’economistes i enginyers vam proposar la creació d’una moneda complementària de l’euro, que fos de curs legal o per-legal en aquesta zona econòmica, impulsada pel govern autonòmic o alguna de les associacions patronals, com PIMEC, Foment o CCN, coincidint amb la proposta de BVMW, la patronal federal de l’Mittelstand d’Alemanya, per donar un respir a l’Europa del sud.

El disseny tècnic del EUROCAT el van realitzar Susana Martín Belmonte i Jordi Griera i Roig, amb aportacions significatives de Santiago Martí i dels altres socis de l’actual associació. La gran novetat que va introduir va ser una doble comptabilitat de diners i de microavals. Aquests tenen per objecte assegurar la solvència de la moneda sense necessitat de fiances externs, fent-la realment independent de l’euro.

EUROCAT també va estar albergat a la Fundació INEVAL des de la seva creació fins al 2017, quan es va constituir l’associació del mateix nom.

Web d‘Eurocat

Argumentari per a les monedes socials.

Les preguntes del comerciant.

  1. Per quina raó em convé adherir-me a la moneda social?
    Per augmentar vendes. Vostè ha de pensar si la disminució de públic es deu al fet que els seus productes no són desitjats o si és perquè, desitjant-los, la gent no els pot comprar perquè no té euros. La moneda social proporciona als compradors un mitjà de pagament complementari a l’euro, augmentant la quantitat de diners en circulació i per tant estimulant les vendes.
  2. Però si em paguen en moneda social, com pagaré als meus proveïdors?
    Suposem que treballa vostè amb un marge X, com si és el 60% o el 10%, el que està clar és que al seu proveïdor el més probable és que li hagi de pagar en euros, per tant és recomanable que vengui els seus articles en moneda mixta: X en euros i 100-X en moneda social. Concretant, si el seu marge és del 35% en un producte del que vostè n’ha fixat el preu en € 100, pot vendre’l per € 65, més l’equivalent de € 35 en moneda social.
  3. Si igualment el venc per un total equivalent a € 100, perquè el client m’ho comprarà ara si abans no ho feia?
    Perquè en principi el client no es queixa de que el seu producte sigui car sinó que el seu problema és que no té euros suficients. En reduir la quantitat d’euros que vostè li exigeix, està facilitant la venda, tot i que no baixi el preu. Pensi que el camí tradicional per augmentar vendes, que consisteix a baixar el preu, representa una minva del seu marge comercial que molt ràpidament pot portar a tenir pèrdues, en canvi si cobra el seu marge en moneda social facilita la venda sense perdre marge.
  4. Però què en faig jo de la moneda social?
    Vostè fa el mateix que el seu client, és a dir comprar als establiments que l’acceptin. L’aigua i l’electricitat segurament les haurà de pagar en euros, però ja del lloguer en pot negociar una part en moneda social, sobre tot si s’està en la fase del cicle immobiliari en la que els lloguers baixen. Pel que fa al seu sosteniment personal, que vostè obté del seu marge, diu l’Institut Nacional d’Estadística que un 90% de la “cistella de la compra” es realitza en botigues locals, que poden acceptar la moneda local, i només el 10% correspon a compres externes a la localitat, per tant en euros. A més, li convé saber que hi ha ciutats i pobles on les empreses han establert xarxes d’intercanvi basades en la moneda social, és a dir que la seva utilitat no està limitada a les vendes al detall. Aquesta moneda és SEU, pensada per donar-li més liquiditat i afavorir els intercanvis,
  5. Quants comerciants accepten ja la moneda local?
    Totes les coses comencen un dia i tenen un periode de llançament. Nosaltres vam començar el dia (tal) i fins aquest moment s’han adherit els següents comerciants: (enumereu-los). Està clar que vostè pot pensar que corre un cert risc fins al dia en què el nombre de comerciants o d’usuaris sigui raonablement elevat. Nosaltres no volem que vostè corri cap risc i li proposem que comenci amb un 10% (5% segons el ram) en moneda social, de manera que el pitjor que li podria passar és que hauria fet un 10% (o 5%) de descompte en la venda si no pogués bescanviar la moneda social per productes o serveis que li interessin, però pensi que segurament sense moneda social no s’hagués realitzat aquesta venda, pel que en realitat ha guanyat, no ha perdut.
  6. Què passa amb l’IVA?
    No hi ha canvis respecte a la seva situació actual, mateix tipus, el mateix import, es cobra en euros i es paga en euros. Així mateix, l’informem que hi ha ajuntaments que estan començant a acceptar el pagament de certes taxes municipals en moneda local. Estem en converses amb el nostre (si escau).
  7. És legal el que esteu fent?
    Sense cap dubte, els estatuts del Banc Central Europeu prohibeixen a qualsevol persona o entitat “emetre bitllets de banc denominats en euros”, cosa que seria un delicte tipificat com falsificació de diners. La nostra moneda no són euros ni pretén substituir l’euro, és el que a Europa es diuen monedes socials o monedes locals, un sistema de promoció del comerç plenament acceptat. Només cal que compleixi els requisits de la Llei Europea dels Diners Electronic, que a Espanya es va promulgar el 27 de juliol de 2011; aquesta llei posa certes limitacions perquè la nova moneda no sigui d’ús universal, que no valgui per pagar tots a tot arreu, i així que no sigui competència de l’euro. La nostra moneda les compleix. El Reglament que desenvolupa l’esmentada llei és clar:
  1. Article 23. Xarxes limitades.
  2. En virtut de l’article 1.3.a) de la Llei 21/2011, de 26 de juliol, no estarà subjecte a la normativa reguladora de diners electrònics el valor monetari emmagatzemat en instruments l’ús desl estigui limitat a:
  3. a) En els establiments de l’emissor, o;
  4. b) dins d’una xarxa limitada de proveïdors que hagin celebrat un acord comercial directe amb l’emissor de l’instrument.
  5. Es considera que l’ús d’un instrument es circumscriu a una xarxa limitada si només pot emprar-se per a l’adquisició de béns i serveis en una determinada cadena de proveïdors de béns o serveis, o per a una sèrie limitada de béns i serveis, sigui quina sigui la localització del punt de venda.
  6. Els proveïdors de béns i serveis incorporats a una d’aquestes xarxes limitades han d’haver subscrit un contracte en virtut del qual es reconeguin les obligacions comunes a tots ells per a l’acceptació de l’instrument i els drets dels usuaris del mateix que, en tot cas, hauran ser idèntics independentment del proveïdor del bé o servei.

MONEDA SOCIAL, LES PREGUNTES DE L’USUARI/USUÀRIA.

  1. Perquè una moneda nova, no n’hi ha prou amb l’euro?
    Als països del sud no és suficient, sense cap dubte. Les estadístiques econòmiques mostren que el 98% dels diners que arriben als bancs, aquests els inverteixen en el mercat de capitals, col·loquialment anomenat “el casino financer”; només el 2% es reinverteix en l’economia local, amb el resultat que falten diners per a tot. La moneda social és la resposta que la ciutadania dóna a aquest estat de coses. És una resposta a la direcció de l’autosuficiència i la solidaritat, per promoure una nova societat més participativa, on l’escassetat de diners no sigui un problema per a l’existència.
  2. En el cas de l’euro jo sé que té el suport del Banc Central Europeu i els governs. Qui o què dóna suport a aquesta moneda social?
    Aquesta moneda està recolzada fonamentalment per la confiança mútua dels ciutadans que la utilitzen, per la feina que li dóna valor i per la serietat de tots els intervinents, que són: …. ((Addicionalment, aquesta moneda està recolzada per …))En realitat el suport d’una moneda social no és tan important com la seva velocitat de circulació i les seves propietats per facilitar el comerç. La moneda social no pretén ser una moneda de reserva o d’acumulació de valor, casos en què segurament tindria més sentit preguntar-se pel seu suport; la seva missió és augmentar la massa monetària a disposició dels habitants de la ciutat per satisfer les seves necessitats de compra. Si vostè tingués la intenció de posar tots els estalvis de la seva vida en moneda social probablement li recomanaríem que abandonés la idea, no per falta de solvència de la moneda social, sinó perquè els estalvis són per no gastar i en canvi la moneda social neix amb una vocació de circulació, de canviar de mà constantment. És així com compleix la seva comesa.
  3. ¿Per què una moneda nova, no n’hi ha prou amb l’euro?
    Als països del sud no és suficient, sense cap dubte. Les estadístiques econòmiques mostren que el 98% dels diners que arriben als bancs, aquests els inverteixen en el mercat de capitals, col·loquialment anomenat “el casino financer”; només el 2% es reinverteix en l’economia local, amb el resultat que falten diners per a tot. La moneda social és la resposta que la ciutadania dóna a aquest estat de coses. És una resposta a la direcció de l’autosuficiència i la solidaritat, per promoure una nova societat més participativa, on l’escassetat de diners no sigui un problema per a l’existència.
  4. Em puc trobar un dia tenint un cert import de moneda social sense poder canviar-la en euros o en productes o serveis?
    Tot és possible en aquest món, el que compta és la probabilitat que efectivament succeeixi. A la pràctica és molt menys probable que perdi diners del que ha passat amb els bancs, per exemple, que els clients no han pogut treure els seus estalvis de tota la vida. L’associació de ciutadans i productors que impulsa la moneda social està absolutament determinada a mantenir el projecte en totes circumstàncies, ja que el procés de donar impuls a l’economia local és irreversible, per necessari. Aquest projecte, com els innombrables projectes de moneda social que han nascut a tot el món, no s’origina en “una nova fórmula financera” sinó en un canvi total de mentalitat, el que es coneix com a “transició”, el pas de l’antiga societat insolidària a la nova societat en xarxa, solidària, cooperativa i amb valors humans.
  5. Quins són els fonaments legals del sistema?
    A la Unió Europea s’admeten dos tipus de moneda: Primer l’euro, única moneda de curs legal, vàlida per acumular valor, per legalment liquidar deutes, pagar impostos i emetre bitllets de banc. És l’eina del comerç global. En segon lloc, les monedes locals, socials o complementàries, la seva missió és estimular les economies locals i posar remei a l’escassetat de moneda governamental causada per les ineficiències del sistema financer. De les lleis europees se n’extreuen dues conseqüències: falsificar euros està penat, emetre moneda social està permès. Com a prova d’això, diverses monedes socials estan recolzades per ajuntaments i altres entitats oficials igualment importants.
  6. I si ho il·legalitzen mitjançant un canvi de les lleis, què fareu?
    Les lleis europees no canvien d’un dia a l’altre, per decret, sinó mitjançant llargs processos legislatius. Un canvi així seria difícil a causa de les moltes monedes socials existents, l’opinió pública i la força dels vots que els donen suport. No obstant això, cas de succeir, procediríem a un tancament progressiu i ordenat, de manera que les pèrdues serien mínimes, si n’hi ha, que no té per què.
  7. On i com puc aconseguir moneda social?
    Vostè pot vendre productes que fabriqui, objectes de segona mà o serveis que proporcioni. Per això el millor és anunciar-se a la web de l’associació. També pot canviar euros per moneda social. En aquest cas li recomanem que s’assabenti de les condicions de redempció o canvi invers en euros, per si algun dia li convé, ja que algunes monedes ho permeten i altres no, i també n’hi ha que ho permeten però amb una petita minva o comissió .
  8. Perdoni, però segueixo sense entendre per què he de canviar euros a moneda social en lloc d’usar-los directament. M’ho pot tornar a explicar?
    Vostè fa una compra. Si es realitza en euros, el botiguer els portarà al banc, el qual els invertirà en bons del tresor a deu anys o en un fons d’inversió americà o xinès. ‘Hauran desaparegut del seu poble o ciutat! En canvi, si vostè paga en moneda social, té la certesa que el botiguer ho reinverteix en la població. Hi ha més diners per a tots en el segon cas, es palpa més fluïdesa econòmica. Fem servir la moneda social en benefici propi i de tots.
  9. I on la puc gastar, quins comerços l’accepten?
    Observi els cartells que normalment exhibeixen els comerços adherits. Podeu trobar una llista d’ells a la web de l’associació, val la pena controlar amb freqüència donat el ritme amb què s’expansiona l’acceptació de la moneda.

Seguiu a: LA VENUSHINA

Torna al MAPA